Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

28 d’octubre del 2014

Gràcies, Harry. M A G I C M O N D A Y S

Heey Dreamers! Avui al màgic Mondays us porto un homenatge a un personatge que ha significat molt per a mi, per tots vosaltres... Evidentment estem parlant del noi que va sobreviure, en HARRY POTTER.  

Dreamers que porteu temps amb mi, recordeu la carta de la ressenya de la pedra filosofal? Aquella que vaig escriure  agraint-li al personatge tot el que va fer per mi? Doncs crec que és el moment de recordar-la:

Estimat Harry,  

Per tothom vas ser el nen que va sobreviure, i què vas ser per mi? Per mi ho vas ser Tot. TOT. Vaig viure amb tu, vaig estimar amb tu, vaig morir amb tu, de fet, jo mateixa era tu. 

Et dec la meva felicitat i la meva infantesa. No tinc manera de tronar-te el que has fet per mi.   Vas ser el meu amic quan em donaven l'espatlla , em vas permetre entrar a la teva vida, conèixer els teus secrets.... I sí, t'he de confessar que mentre escric això estic plorant en silenci ( sí, de veritat) I no, no són llàgrimes d'alegria. Són llàgrimes de tristesa i agraïment. Ploro pel que m'has donat, Felicitat companyia.. però també ploro perquè t'estic perdent. Ja t'he començat a perdre. Com més gran em faig més lluny estàs de mi. Ja no et trobo quan et busco, ara trobo a altres personatges ( Tobias, Tris, Thomas, Katniss...). I això m'entristeix, perquè no és just. Tu m'ho has donat tot però sense voler jo et vaig oblidant. Vaig passant pàgina.

Vam passar junts part de la meva infància, vaig creure en tu i en la màgia durant quatre anys. Demanant cada any pel meu aniversari veure't, ni que fos un cop. Però ningú em va dir que arribaria aquest moment, un moment en que t'he de dir adéu. Que gràcies pels anys passats. Que no t'oblidaré. Però no puc. No puc deixar-te marxar. com A MÍNIM NO DEL TOT. La intenció d'aquesta carta era dir-te el que signifiques per mi però acabarà sent una carta de comiat. M’estic fent gran Harry,i t’estic oblidant .Desprès de ser la teva seguidora més fidel, de tenir xapes, motxilles, pòsters, bolis, estoigs, tasses, fins i tot la teva vareta edició limitada... Encara guardo tot això com el meu tresor més preuat.Però ja no són objectes que admiro cada dia, objectes que em fascinen... han passat a ser records, del que vas ser, del que sempre has estat... Records i prou. 

Sé que hi ha milions de persones que necessiten la teva màgia, el teu amor. I per això et deixo marxar.  Marxa, marxa i busca nens i nenes, adolescents, adults o gent gran i ensenya'ls tot el que m'has ensenyat; a estimar, a creure, a imaginar, a tenir esperança... Il·luminal's. Perquè un món sense tu,creu-me, no és pot anomenar món. 

  A casa meva per exemple, hi ha la meva germaneta de deu anys que ja va pel calze de foc. Dóna-li tot el que em vas donar, dóna-li alguna cosa per recordar i ella mai t’oblidarà. Acompanya a la meva germaneta com em vas acompanyar a mi, els meus llibres ara són seus, ella et necessita més que jo. 

Encara que ara ja no pensi sempre en tu, al meu cor hi tens un espai que ningú et traurà. Mai, mai, mai pensis que et substituiré. 


Gràcies i fins sempre,
Clar's4.










Molts de voslatres entendreu la carta, molts de vosaltres la ignorareu però espero de veritat que pugueu captar com d'important ha estat per mi.


I VOSALTRES? QUÈ EN PENSEU?








A L W A Y S.   A L B U S  S E V E R U S  P O T T E R

6 comentaris:

  1. Dioooos *_* m has fet plorar, gràcies Harry i gràcies Clars, d veritat. No hi ha milor manera d'acomiadar algú que ha significat tant que aquesta que has fet tu.. Ets gran noia ^.^

    Judit <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judiit!
      Gràcies, em va costar molt escriure-la en el seu moment, i encara més recordar-la ara. Però veig que ha valgut la pena :)
      Mai mai mai deixarem que en Harry marxi del tot <3

      Ens veieem <3

      Elimina
  2. Buf, pell de gallina! Tanta raó... En Harry és i serà sempre tant important, que no el penso deixar marxar, el guardare dins meu, com un gran tresor, i sí, també el compartiré, però no penso deixar que mai m'abandoni del tot.
    Gràcies, Harry. Gràcies J. K. Rowling

    ResponElimina
    Respostes
    1. Holaaa <3
      Molt ben dit! Mai mai l'oblidarem! I si ho fem, és que no va significar tant com ens pensàvem. Dubto que sigui el cas, ja que qui ha estat o és potterhead ho és tota la vida. ( A vegades involuntariament)

      Gràcies anònim, per comentar <3

      Elimina
  3. Mare meva, no puc de parar de plorar... Acabo d'agafar de l'estanteria tots els meus llibres de Harry Potter per tocar-los, olorar-los i tornar-los ha sentir entre les meves mans, perque em passa com a tu. Veig com el meu Harry va marxant, es va allunyant lentament de mi, i no vull. Ell forma part de la meva infantesa, el vaig descobrir amb tan sols 9 anys. L'he llegit una i una altra vegada, però com tu crec que ha arribat el moment de passar pàgina. No es pot viure en el passat. Fa poc vaig intentar tornar-me a llegir la saga, però saps que? No era el mateix. Perque jo he crescut, m'he fet gran i ja no crec en la màgia. El que vaig fer va ser parar de llegir, no vull esguerrar el meu record d'ell, d'en Harry. Ni de l'Hermione, el Ron, el Neville, la Luna, en Sirius i molts més.
    Seran sempre per a mi una familia i el Harry el meu amor. Però atrapats dins les pàgines d'aquest paper prim a l'estanteria de la meva habitació.

    Gràcies J.K. Rowling
    Gràcies Harry

    ResponElimina
    Respostes
    1. Holaaa !
      Ben dit! Amb poques paraules acabes de resumir tot el que sento, el que sentim envers al personatge que, com molt be dius, tots tenim atrapat dins les pàgines de paper prim a l'estanteria de les nostres habitacions.
      Mil gràcies per comentar
      Clars4

      Elimina

Hola! Moltes gràcies per comentar dreamers!