Not seeing a Scroll to Top Button? Go to our FAQ page for more info. Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

27 de setembre de 2014

ALLEGIANT

.............................................................................

Hey dreamers ! Avui us porto el final d'una triologia épica, que crec que recordaré/ recordarem tota la vida. Un llibre amb un final.. bé únic i increïblement emotiu. Un llibre que per una banda m'ha destrossat la vida, i per l'altra, m'ha donat esperançes.







  Títol:
 Allegiant



· Autora:
 Veronica Roth


· Saga: Divergent



· Idioma: Català( LLEIAL)



· Persona: Primera 


· Pàgines: 442





UNA DECISIÓ 

UNA DECISIÓ
POT SUPOSAR UNA PÈRDUA

UNA DECISIÓ 
ET POT TRANSFORMAR

UNA DECISIÓ 
ET POT DESTRUIR

UNA DECISIÓ
ET DEFINIRÀ



Com veieu, aquesta no és una ressenya normal, perquè no estem parlant de qualsevol llibre. Estem parlant d'Allegiant. Suposo que si esteu llegint això, és perquè heu llegit el llibre i acabat la saga ( a no ser que no m'hagueu fet cas) i entendreu que totes aquestes imatges reflecteixen el que vaig sentir, el que la Veronica em va fer sentir. 









.............................................

"Vaig escollir defensar en el que crec"








....................................................

" Em vaig enamorar d'ell. Però no continuo amb ell per defecte, com si no pugués estar amb ningú més. Continuo amb ell perquè és ell a qui he escollit, cada dia quan em llevo, cada dia que ens barallem o que ens mentim o que ens decebem l'un a l'altre. L'escullo sempre a ell, una vegada i una altra, i ell m'escull a mi.


Tris
............................................




"La Rígida havia saltat la primera. Ni tan sols jo vaig saltar el primer. Tenia uns ulls tan severs, tan insistents... Preciosos.

Tobias




....................................


"Hi ha tantes maneres de ser valents en aquest món... A vegaes ser valent vol dir oferir la vida per alguna cosa, o per algú, molt més gran que tu. A vegades vol dir desfer-se de tot allò que has conegut, o de tothom que t'has estimat, per obtenir un bé comú. Però a vegades no. A vegades ser valent no és res més que serrar les dents amb força quan tens dolor, o fer la feina de cada dia, o seguir el camí lent cap a una vida millor. I aquest és el tipus de valentia que vull tenir jo ara"






.............................................


Buff.. abans que res, haureu vist qe no em refereixo al tercer llibre de la saga Divergent com a "LLEIAL" què és el nom oficial de la traducció. I perquè? Perquè em sembla HORRORÓS! Com poden traduir Allegiant a lleial? Hola? Si han traduït aquest llibre per què no Divergent i Insurgent? Em posa dels nervis, ja que no ho puc relacionar. Quan jo el vaig llegir ( Data de sortida d'EUA) tenia el nom d'"Allegiant" i quan vaig veure la traducció...

Ara si, el llibre. És igual com l'anomenem cada un de nosaltres perquè el llibre no canviarà, seguirà tenint aquell final... Aquell final que em va destrossar tant, que em va "apagar" que em va destruir. Aquell final.El que mesos desprès em dona esperança, força i superació. El mateix final.


Però anem part per part, la trama d'aquest llibre és absolutament perfecta*-* Potser no té tanta acció com els anteriors, però si que veurem revelacions, coneixements, veritats. Crec que aquesta última és la paraula clau, veritats. Amb aquest llibre per fi descobrirem tots els defectes de la societat perfecta, el perquè de tot. I això fa que el lector estigui entretingut i enganxat al llibre fins el final. 

M'encanta que estigui narrat a dues veus, el quatre era com un misteri per mi, fins a aquest llibre.On PER FI! puc saber que pensa el meu noi misteriós ;) 


PART QUE ET POT DESTROSSAR LA VIDA SI ENCARA NO L'HAS LLEGIT.



I anem a pels personatges!




 TRIS
 La valentia... jo considerava a la Katniss valenta, a la Clary valenta, a la Rose valenta... però no hi ha demostració més gran de valentia que sacrifica-te pels teus, pels que més estimes. La Tris, ha fet molt més que això, hi ha deixat la vida. I això no ho oblido, ni jo ni ningú. Ha mort. Però ha mort pels seus. No sé si el fet de prendre aquella decisió la fa increïblament valenta o increïblement estúpida. Quan encara tenia recent la lectura m'hagués decantat pel la segona opció, què mé podiafer? Estava enfadada, molt enfadada! Ara, ( un any desprès) vig les coses d'una altra manera, i no puc fer res més que admirar la valentia i el coratge d'aquesta heroïna. Una heroïna, que MAI serà oblidada.




TOBIAS:Ja sabeu que ADORO aquest personatge... però tot i així el aig veure molt afectat, molt diferent, abatut... no era ell. I això no m'agrada el quatre no és així i ho sabem, però entre els seus canvis de personalitat i les seves "depressions" em vaig començar a cansar d'ell. Per què esp preucupa tant per aqulla tonteria? Va jugar amb la vida dels seus amics, per satisfer les seves necesitats. L'entenc, sí. Però em va costar perdonar-lo. I quan ho vaig fer... tot va cnviar, va passar.. I vaig setir una pena infinita cap a ell. Dolor. I ara, quan rellegeixo l'epíleg, nomès veig superació, i una gran lluita. ADMIRO ENORMEMENT AQUEST TOBIAS.



Ara si, vaig haver de llegir aquelles pàgines mínim cinc vegades. No ho entenia. No podia ser! Hi havia d'haver un error! Vaig buscar un altre llibre i vaig poder comprovar que seguia pasant el mateix. I alshores ho vaig entendre, i em vaig quedar destrossada. Em vaig partir en mil bocinets, primer vaig plorar, vaig plorar com mai havia plorat per un llibre. I aleshores em vaig encendre, vaig arribar a sentir tant odi per la Veronica... Pensava que era cruel, que era riure's dels lectors. Que no era just. No desprès del que hevien passat els personatges. Es mereixien anys de felicitat infinita. Però no va poder ser. Ella la va matar, matant també les meves esperançes i il·luisions.


" No sé quant de temps tardo a adonar-me que això no passarà, que ja no hi és. I quan finalment me n'adono, noto que tota la força m'abandona i caic de genolls al costat de la taula i, aleshores em sembla que ploro, o com a mínim és el que vull fer, i per dins el cos em demana a crits un últim petó, una última paraula, una última mirada, una més."






Però sabeu? Ara, aquí, rellegint el llibre "tabú" em sembla un final meravellós. Un final que ens aporta valors, superació i esperança.Un final meravellós i molt humà. UN GRAN FINAL. Un final que per més dolorós que resulti mai MAI em penediré d'haver llegit. I espero de veritat que tots i cadascún de nosaltres sapiguem aplicar correctament els valors que la Veronica ens ha oferit.


" Des de petit, sempre he sabut una cosa: que la vida ens destrossa, a tots icadascun de nosaltres. I no podem fer res per evitar-ho. Però ara tabmbé he après això: que ens podem arreglar. Ens arreglem els una als altres."



El millor? Encara que sembli impossible, el final.

El pitjor? Els canvis d'humor d'en Tobias


                        



NEVER TRUST A DUCK!

NOTA FINAL DE LA SAGA

                        

I a voslatres? Què us ha semblat?

R E S P I R A.  V I U .  L L E G E I X

5 comentaris:

  1. jo m'enrecordo que al llegir-ho uns cinc cops més o menys, com tu, em vaig posar a plorar desconsoladament, va ser "superhipermegaultratràgic"!!!
    PD: m'encanta la tercera foto
    PD2: si entres a una pagina web que es diu DIVERGENTE COLOMBIA trobaràs un tros eliminat de Allegiant, has de buscar un lloc que posa Escena eliminada de Leal, és molt guay

    ResponElimina
    Respostes
    1. Holaa :)
      Crec que tots els que hem llegit el llibre hem passat per això :( La cosa bona és que som molts:) Llegint junts la gran tragèdia :)
      PD: A mi tambè!!! Em va encantar. Per això la vaig afegir :)
      PD2: Ara mateix ho miro !

      Ens veiem :*

      Elimina
  2. Com tu dius la Tris es valenta pero crec que no es la seva principal caracteristica. La Katniss per exemple tambe ho es molt. Pero la Tris te una cosa que cap de les meves protagonistes preferides te. La Tris sap perdonar. La Tris es capaç de donar la vida per algu que la ha traicionat mes d'un cop. La Tris acaba perdonant i entenen. La Tris mor deixant la seva valentia i el seu bon cor. I es que és amb la seva mort quan t'adones que ella estima massa. La Tris mor de la millor manera. I si, primer fa moltíssima ràbia i et sents impotent. Penses que no s'ho mereix i és veritat. Però després veus que ens dona una lliçó a tots.
    Simplemet m'encanta aquest llibre. I tinc una frase que preciosa que diu en Tobias referint-se a la Tris: "I suposo que un foc que crema amb tanta fúria no pot durar"

    ResponElimina
  3. Jo quan vaig llegir el final quan la tris es va morir el vaig tenir que llegir com unes 5 vegades i em vaig quedar amb una cara de flipada i en plan... El mon es taaan injust :'(
    Per tot lu demes el llibre perfecte�� (e vist el teu blog per la pag de adolescents.cat es mool guai el blog :) )

    ResponElimina

Hola! Moltes gràcies per comentar dreamers!